El matrimoni a l'antiga Roma

El matrimoni era una de les principals institucions de la societat i tenia com a principa objectiu tenir fills propis que heretessin la propietat i la situació social dels seus pares.

En un principi, no era necessari un acte juríic o religiós perquè el matrimoni fos considerat legal a l’Antiga Roma, n’hi havia prou amb la convivència entre un home i una dona perquè aquests fossin considerats casats. L’estructura jurídica del matrimoni es va desenvolupar a l’època de la República Romana, però va ser modificada durant l’Imperi.

L'amor de veritat, eren totes fora del matrimoni, per això és tan important l'existencia dels amants.

Fins el 442 a.C, els únics que tenien dret a casar-se eren els patricis. Aquest mateix any a través de la Llei de Canuleia, el matrimoni els va ser permès a tots els ciutadans, així com la unió entre els patricis i els plebeus.