Grècia, els orígens de la nostra cultura

La civilització occidental ha estat influenciada per moltes cultures, però el seu naixement va tenir lloc a l'antiga Grècia. A més a més de conèixer als filòsofs com Aristòtil o Sòcrates, els déus de l'Olimp, els inicis de la democràcia o conqueridors com Alexandre Magno...Grècia ha aportat a la humanitat idees genials que van enriquir les arts, l'arquitectura, la construcció i molts altres àmbits. Per tant, aquí us deixem aquest documental per tots aquells que estigueu interessats en descobrir com els grecs van construir el seu llegat.

Museu d'historia d'Atenes

HISTÒRIA

 El primer museu va ser creat pel primer ministre de Grècia, Ioannis Kapodistrias a través d’un concurs d’arquitectònica que va ser anunciat per dissenyar un nou museu. Aquest museu es va començar a construir a partir de l’any 1866 i es va acabar al 1889 amb el capital provinent del govern grec, la societat arqueològica  i la societat de Micenes. Eleni Tositsa va ser el que va donar el terreny on es troba l’edifici del museu.

Durant la Segona Guerra Mundial el museu va haver de tancar les portes i les antiguitats van ser guardades en caixes protectores i enterrades per evitar els saquejos i la seva destrucció. El 1945 el museu va tornar a obrir sota la direcció de Christos Karouzos.

L’EDIFICI

L’edifici que ocupa el Museu Arqueològic Nacional d’Atenes que mostra un disseny neoclàssic. El plànol original de Ludwig Lange va ser modificat per Panages Kalkos. En la part central de l’edifici hi ha un gran jardí neoclàssic decorat amb estàtues.

DUES DE LES COL·LECCIONS :

• ESCULTURA: L'escultura és una de les arts més antiga. A diferència de la pintura, la qual es crea en un pla un espai fictici de dues dimensions, l'escultura ho fa en un pla tridimensional utilitzant l'espai real. L'escultor actua sobre diferents materials que transforma mitjançant processos de talla i modelatge (mètodes tradicionals). En un sentit genèric, s'entén per escultura l'obra d'art plàstica feta per l'escultor.

• CERÀMICA:és un conjunt de recipients i altres objectes fets amb ceràmica a l’antiga Grècia i altres civilitzacions des de la prehistòria que van ser decorades amb diferents mètodes com el gravat, sanefes pintades, escenes quotidianes...

La Justícia a l´Antiga Grècia

 Segons Aristòtil existien 2 tipus de justícia:

• Justícia Distributiva: Distribueix els avantatges i les desavantatges que corresponen a cada membre de una societat, segons el mèrit.

• Justícia Commutativa: Restaura la igualtat perduda , danyada o violada. A traves de una retribució o la regulació regulada per un contacte.

Plató tenia una teoria:

Considerava que la justícia era que cadascú rebés el que li pertocava segons el seu estat social. Per tant els llocs de responsabilitat per justícia han d’anar reservats per els més savis , els estudiosos de la filosofia. Cada persona es justa si respecta l’ordre natural i busca el coneixement refrenant de les passions.

La definició de Justícia:

Es un concepte moral, que implica tractar a cada persona i afer d’una manera imparcial. En les societats, morals,la visió culturalment acceptada d’allò que es just esta plasmada en el dret local. El seu símbol és una dona amb els ulls embenats que sosté una balança.

El Peristil

El peristil era un pati envoltat de columnes que sostenen un pòrtic, encara que la seva estructura i dimensions depenien del terreny que tingués el propietari. Al voltant hi havia les habitacions més importants de la casa i l’exedra (una sala espaiosa oberta al pòrtic, el menjador (triclini), i les altres habitacions ( conclavis).

L’arqueologia ens ha permès contemplar alguns peristils de Pompeia amb el mateix aspecte que tindrien en el moment de l’erupció del Vesuvi ja que les cendres del volcà van conservar totes les restes de l’antiga ciutat.

Escuts dels Guerrers Grecs

Entre les armes defensives la principal i més característica de l'hoplita, era el gran escut rodó, anomenat "aspis". Estava fet de fusta de roure folrada amb pell.

Amb el temps se li va afegir una de xapa de bronze que protegia el cèrcol exterior, o tota la seva superfície. Era molt pesat, però la nansa central per al braç i la seva forma còncava, permetien repartir el pes entre l'avantbraç i l'espatlla, alliberant la mà que es feia servir per canviar la seva posició amb la nansa lateral. Cobria el guerrer des del coll als genolls, de manera que la majoria de les ferides es produïen a la cara, coll, cuixes i pelvis.

L'escut solia anar decorat amb blasons familiars, símbols de les divinitats de les que s'esperava protecció, o motius amb els que el guerrer volgués impressionar l'adversari. Més tard, en el període clàssic, es va generalitzar el costum de pintar amb la inicial o un símbol de la ciutat a la qual pertanyia l'hoplita.

Alimentació a l'antiga Grècia

L'alimentació a l'Antiga Grècia es fonamentava en el pa de blat (cereals), el vi, oli d'oliva, el porc i els embotits, l'ús d' herbes aromàtiques i la cuina del peix. Menjaven asseguts en bancs de on deriva el nom de banquet.

CEREALS

Els cereals constitueixen la base de l'alimentació grega, principalment el blat del qual se'n feia sèmola, utilitzada per a ser bullida i també per fer farina. La farina amassada amb llevat i al forn servia per fer pa. El mateix pa podia servir de plat però amb més freqüència utilitzaven estris de terrissa o de metall. No coneixien la forquilla però si el ganivet i la cullera.

VERDURES LLEGUMS I PEIX

Els cereals se servien sovint amb un acompanyament anomenat ópson, són les verdures (cols, cebes, llenties, faves) i salsa de peix. A la ciutat les verdures fresques eren cares i es consumien poc, per això sovint es feien servir verdures dessecades.

POSTRES I FRUITA

Normalment es menjaven fruits secs per postres, eren principalment figues, magranes, nous, ametlles i avellanes. Els grecs d’aquesta alimentació en deien “Una alimentació d’atletes per excel·lència” .

DOLÇOS

A diferents llocs de Grècia s’especialitzaven en fabricar diferents tipus de dolços. El dolç que menjaven més els grecs eren les galetes. El Plakon era una mena de galeta de farina de civada amb l'afegit de formatge blanc i mel. Tot i així hi havia altres pastissos que s’acostumaven a fer per les grans festes.

VI

El vi era la beguda principal dels grecs. Van introduir-lo o afavorir el cultiu del raïm a la Península Ibèrica. El vi es prenia a la segona part dels banquets, després de menjar. Era típic beure el vi amb herbes aromàtiques, va ser una costum que va durar fins l’Edat Mitjana.

 

L´Amfiteatre de Tarraco, actualment Tarragona

L’amfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l’antiga Tarraco ( nom que rebia la ciutat en temps de Roma) que actualment es conserva restaurada i pertany al Museu d’Història de Tarragona. En aquest edifici s’hi celebraven espectacles com ara la lluita de gladiadors o la lluita amb feres...

Cap al segle VI, al mig d’aquest, es va construir una basílica visigòtica dedicada al sant Fructuós que va ser martiritzat al mateix amfiteatre. Sobre aquesta basílica es va construir, al segle XII, l’església romànica de Santa Maria del Miracle, ja que en l’Edat Mitjana ens trobem que moltes construccions de l’antic Imperi Romà van ser aprofitades per construir esglésies o altres edificacions.

És part del conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.