Les Insulae romanes

Les ciutats de l'antiga Grècia i l'antiga Roma eren construïdes a partir de dos carrers principals : un que anava de nord a sud ( Cardo Maximo en el cas de la ciutat romana) i un que anava d'est a oest ( Decumanus Maximus també en el cas dels romans). Els carrers paral·lels a aquests dos eren cardines i decumani respectivament. Per tant, l'espai que quedava entre les cardines i els decumani rebien el nom de insulas ( illes en llatí), i els edificis que s'hi trobaven, les insulae, el que avui en dia anomenaríem blocs de pisos.

Les insulas eren els edificis on vivien els plebeus, els lliberts ( esclaus que havien estat alliberats) i esclaus. Estaven construïts d'un material molt fi, i eren molt estrets. Tenien dues plantes o més fins a un màxim de quatre. No obstant, eren molt estrets i en una insula, no necessàriament hi havia de viure una família per habitatge, sinó que a vegades en un habitatge n'hi podia haver més d'una.

Contràriament a la domus ( casa rica de l'antiga Roma) les insulas tenien les obertures de cara al carrer fent que per les nombroses finestres que hi havia entrés el fred i la pudor. A més a més estaven situades a prop de les zones portuàries o bé al costat de les indústries, per tant, el soroll també estava molt present en la vida del habitants de les insulas. En el cas d'Emporion ( Empúries), tenien la indústria de salaó on es salava el peix per conservar-lo. És més, per salar les anxoves de l'Escala encara avui es fa servir la mateixa tècnica que s'utilitzava en temps de l'Antiga Grècia i Roma.